Situació a les presons dels Països Catalans

Degut a la detenció i posterior empresonament de n’Ignasi i en Ruben (A 20 d’abril, encara a la presó), acusats d’atemptat contra un centre del CIRE, em cregut fer un breu resum de la situació actual de les presons en el nostre territori. Mai han sigut les presons llocs en els que els drets humans més bàsics hagin estat respectats com a norma però, en els últims anys, la situació a les presons arreu del país ha anat empitjorant alarmantment: sobrepoblació, malalties, escasses perspectives de reinserció, drogodependències, etc, són el dia a dia de més de 16.000 persones a les presons dels Països Catalans.

Sobrepoblació.
Durant l’últim any, la població reclusa ha augmentat aproximadament un 2% gràcies a les polítiques de
mà dura que s’estan duent a terme. Només a Catalunya hi ha un 150% d’ocupació, és a dir, en
100 places considerades “òptimes” estan convivint 150 persones. L’amuntegament provoca greus
problemes com són la manca d’intimitat, manca de personal mínim, manca d’higiene i un elevat número
de conflictes que l’absència d’un espai propi genera. A aquesta sobrepoblació hem d’afegir les condicions de moltes de les presons degudes a la seva antiguitat. Pel que fa a les noves, aquestes són construccions gegantesques que queden allunyades dels nuclis urbans i mal comunicats. Són nombrosos els casos de cel·les sense llum i ventilació natural, sense el mobiliari necessari per considerar una cel·la com “habitable” i amb una manca general d’espai: s’han documentat casos en que la sobrepoblació era tal que era impossible que tots els presos d’una cel·la poguessin estar dempeus al mateix temps.

Salut i higiene.
A pesar de les pròpies característiques de la població reclusa amb una alta incidència de drogodependències i patologies associades (56% de drogodependents, un 26% pateix SIDA i un
44% pateix alguna malaltia seriosa), les condicions de salubritat de les presons no són precisament
bones. Són les pròpies persones preses les que constaten que el medi carcerari ha afectat a la
seva salut. A la manca de mitjans “tècnics” s’han d’afegir la lentitud en l’assistència i la impossibilitat
en molts casos de veure al metge quan es necessari.
Cal recordar que segons les pròpies fonts d’institucions Penitenciaries, a l’estat espanyol van morir 800 persones els últims 5 anys. És pràcticament impossible que una persona presa pugui sortir en llibertat condicional per malaltia. Només els malalts en fase terminal aconsegueixen sortir, com es el cas del company Xoxé Tarrio que va a morir a un hospital de La Corunya després de passar mesos en coma.

Drogodependències.
Com ja hem dit abans, un 56% de les persones preses es declara obertament drogodependent. Amb tot això, les institucions només mostren deixadesa i indiferència. Per il·lustrar-ho, el següent exemple: a l’estat espanyol, des de l’any 1993, es va instaurar progressivament a les presons un programa per afavorir l’intercanvi de xeringues. La Generalitat de Catalunya va ser la última en l’aplicació d’aquest programa a pesar de que un col·lectiu de 61 persones (metges, infermeres, educadors,…) van oferir-se al Departament de Sanitat per col·laborar en el disseny i execució del pla… sense que l’oferta fos acceptada. Respecte als programes de metadona, es limiten al seu subministrament sense cap tipus de seguiments de l’evolució dels drogodependents: no es controla la dosis subministrada, no s’informa a la persona tractada, etc.

La feina a les presons. El CIRE.
Sí, també a les presons es pateix explotació laboral, tot per arribar a una possible reducció de pena. A les presons, bàsicament, hi ha dos tipus d’activitats laborals. D’una banda, els denominats “destinos” que consisteixen en la realització de totes les feines relatives al funcionament de la presó, com són cuiners, paletes, escombraires, etc. Ens trobem en dues situacions diferents: els que treballen poques hores al dia i no guanyen cap diners i els que pateixen jornades laborals de, fins i tot, 10 hores diàries rebent sous per sota del sou mínim. De l’altra banda estan les activitats laborals afavorides pel CIRE (Centre d’iniciatives per a la Reinserció). El CIRE gestiona aquells tallers utilitzats per empreses per contractar mà d’obra barata per les seves tasques mecàniques i en cadena, precisament tasques que no requereixen de cap formació ni aprenentatge entrant, aleshores, en contradicció amb la suposada raó d’aquest treball, que és la formació professional i la reinserció.
Personatges il·lustres del nostre país han dirigit el CIRE com Marta Ferrussola (la “molt honorable”), Maria Teresa Samaranch (filla del gran “demòcrata de tota la vida” Juan Antonio Samaranch), exdirectors de presons, etc. També hem de destacar que les empreses CCOO i UGT formen part del seu Consell Assessor. A Catalunya hi ha 30 tallers a les presons que en 1999 van facturar 1.239 milions de pessetes
(dades de 1999). Com exemple de les situacions a les que han de fer front els i les preses, el cas de la empresa Codorniú que va contractar, sempre a través del CIRE, 50 persones per a la seva finca de Raïmat. Aquestes persones treballaven el raïm i, a més a més, produïen caixes de fruita per la empresa Mat Fruit SL, cobrant un sou de 1,8€ la hora!!!!